 |
"MOSTRA D'ART COTEMPORANI
ALS BARS DE GRÀCIA": "Tots els continents
a Gràcia"
La inauguració és el dia 5 de novembre a les
19'30 hores al Cafè Salambó (C/ Torrijos, 51)
i durarà fins el dia 16 de novembre de 2003.
Aquesta "Mostra" està integrada per obres
de 19 artistes de diferents procedències que a través
de les seves instal.lacions i intervencions adaptades als
espais d'alguns dels bars de Gràcia (14 bars, concretament),
conformen la diversitat a la que nosaltres volem referir-nos.
A més, durant aquests dies tindran lloc una sèrie
d'activitats (perfomances, una taula rodona i la presentació
d'un projecte) que tenen la intenció de reflexionar
sobre l'art plàstic contemporani i la multiculturalitat,
i de constatar que és possible establir un diàleg
entre el que és divers, diferent.
Els artistes que participen en la "Mostra" provenen
de diferents llos del món (d'aquí l'elecció
del títol de la "Mostra") i alhora responen
a diferents formes de treballar l'art plàstic, en funció
dels interessos personals i estètics, experiències,
formacions porfessionals i llocs d'orígen dels artistes
.. per això a la "Mostra" hi podrem trobar
des d'una instal.lació de fotografies al terra (formant
una "Rayuela") a maquetes de cases entre imaginàries
i reals amb mons interiors fantàstics i suggerents,
passant per performances, poemes-objectes, dibuixos, pintures,
escultures, ceràmiques...
La idea d'aquest projecte és de Mohamed Fariji, artista
preocupat per qüestions vinculades sobretot amb la necessitat
de buscar un punt de comunicació entre l'art plàstic
actual i el públic, i per la urgència de trobar
els espais -físics però també mentals-
en els que aquesta comunicació sigui possible.
Aquesta "Mostra" no té un únic objectiu,
donat que d'una banda el que volem és presentar diferents
manifestacions de l'art plàstic actual, i d'una altra,
donat que els espais on es presenten les obres són
bars, porporcionar a l'artista el repte d'adaptar la seva
obra a cada espai determinat.
Alhora, ja ho hem dit, volem acostar l'art plàstic
contemporani al públic, "obligar-lo" a mirar,
i considerem un espai tan freqüentat com un bar és
idoni per acomplir aquest objectiu.
Un altre dels nostres objectius, és suggerir la possibilitar
d'establir un diàleg entre les propostes dels diferents
artistes, que com hem dit abans tenen visions diferents de
l'art plàstic, i plantejar si això respòn
a la seva diferent procedència o no. Evidententment
aquesta qüestió no ens pertoca a nosaltres de
respondre-la sinó a totes aquelles persones que, motivades
per la idea i presentació, facin el recorregut pels
diferents espais dels bars aquests dies.
Del que sí estem convençuts és del fet
que l'art plàstic pot ser un llenguatge que depassi
fronteres, que superi obstacles i que permeti una comunicació
entre el que és diferent... De fet, la diferència,
en tant que és present en qualsevol aspecte de la realitat
i trenca la unitat i l'immobilisme, provoca una apertura cap
a l'altre -l'altre sempre és diferent- iniciant una
aventura que es pot viure de moltes maneres.
Aquesta aventura que proposem a través de la "Mostra"
ve marcada pels diferents punts del trajecte d'aquest recorregut
que us presentem:
- El punt de trobada és al CAFÈ SALAMBÓ:
aquí hi ha l'obra de Moumen Jbeili (artista plàstic
de Líban).
Els seus quadres estan impregnats de caràcters àrabs,
a través de la seva cal.ligrafia, les quals configuren
unes formes usant els colors i les línies pròpies
del grafisme àrab. El text fragmentat té un
significat, però la comprensió -traducció-
exacte no és el més important, sinó el
que ens suggereixen els diferents quadres... Potser en tenim
prou en la pura contemplació estètica.
- Després ens dirigim a LA VIRREINA, on s'hi troba
la instal.lació de Lara Russo: tot jugant al palet
(la "rayuela") anem passant, saltant, trepitjant
o no pels diferents fragments dels que aquesta instal.lació
està formada. Ara el punt de mira és al terra.
I en ell les imatges fotografiades de diferents aspectes de
l'obra de Cortázar en la qual l'artista s'ha inspirat,
usant les imatges de moments de la vida d'aquest gran escriptor
i de diferents moments de la seva vida, convertida en obra,
ara doblement.
- Al costat mateix entrem a LA CAFETERA, que acull el treball
de tres artistes: entrant a mà dreta, trobem l'obra
de Geoff Litherland (Anglaterra) que inspirat en un viatge
a l'Alhambra de Granada i interessat pel tema de la religió
musulmana i l'art, ens proposa la seva obra Aleph , la primera
lletra de l'alfabet àrab i alhora el punt d'origen
del treball de l'artesà, el punt de naixement i també
l'infinit. La repetició de les formes com a recurs
i motiu artístic però també com a resultat
de l'observació de la regularitat de la natura, permet
entendre l'ús de la geometria en el disseny àrab.
Per ell, però, la repetició conté també
un element caòtic, com la natura.
Al centre del passadís que ens porta a l'altra banda
del bar, també a mà dreta, hi ha una vitrina
on s'hi exposa l'obra Incomunicación de Judith Fernández
(Nicaragua) en la qual planteja el problema de la desinformació
del món en el que vivim fruit d'una informació
ja estructurada, i ho fa a través de les estructures
circulars i tancades de porcel.lana, que per a l'artista són
un medi de fragilitat davant un tema greu com aquest.
Més enllà, al fons, descobrim un pati on s'ha
ubicat l'obra Efluvio d'Ángel García (Espanya),
que ens mostra a través de les maquetes -perfectes
i fantàstiques-, uns móns màgics al seu
interior, dibuixats i pintats amb colors vius, representant
potser allò real, buscat, allò imaginat, desitjat?
Cal que ens hi acostem i observem amb deteniment els detalls
i matisos d'aquestes representacions.
- A la plaça del Diamant, entrem al bar que porta
el mateix nom de la plaça, on Marion Andrieu (França)
ha instal.lat l'obra en la qual les paraules es desprenen
dels poemes escrits per un amic seu, i són presentades
com objectes artístics, a través del bronze
que les configuren, com a símbols significatius i objectes
de contemplació estètica. La recerca de les
paraules integrades en l'espai del bar, obliguen l'espectador
a dirigir la mirada de forma minuciosa per qualsevol lloc
on es podria "escriure" una paraula.
- Ens dirigim al I QUÈ? amb la instal.lació
de Nicolás Rojas (Colòmbia) que consisteix en
integrar l'element pictòric a l'espai fisic: la seva
obra s'adapta totalment a la paret que el suporta, donat que,
treballant amb materials clàssics, trenca allo pictòric
per tal de, a través d'una tel.la tensada (torçada)
entre dos bastidors provocar una tensió de la que se'n
desprèn una harmonia. La tel.la, blanca. Però
no inexpressiva, sinó tot al contrari.
Al mateix bar ens trobem amb la proposta d'Angélica
Sátiro (Brasil): tres objectes que representen materialment
alguns dels seus poemes -un plat, una cullera i una capsa-.
Les poesies estan escrites sobre paper adhesiu i enganxat
al fons dels objectes... només quan usem aquests estris
tan quotidians podrem descobrir les paraules que conformen
aquests fragments poètics i copsar les idees que s'hi
expressen.
- Anem al PUKU BAR, on l'artista Rina Ota (Tokyo) ens presenta
l'obra, Alambring, que ella mateixa defineix "Entre Mi
i Fa"... un semitó representat a la paret fet
amb filferro, una obra subtil -però essencial- com
la importància d'aquesta petita distància sonora
que separa una nota d'una altra a través d'un semitó.
La delicadesa de les peces ens indueixen a pensar que la matèria
és inexistent, i se'ns presenten a través d'un
reflex, una imatge emmirallada. La manca d'ombra n'és
la prova. Al sostre la mateixa delicadesa se'ns presenta en
els a mòbils a voltes estàtics.
- AROMA: Lázaro Ginarte (Cuba) hi ha exposada en la
vitrina una obra que es podria definir com una relació
de formes orgàniques amb formes geomètriques,
en una harmonia tal que exhalen vida, com si fossin impregnades
d'ànima.
- Ja a la plaça del Sol, entrem en SOL DE NIT on la
instal.lació de Rosa García (Mallorca) vol acotar
un espai al que habitualment no li donem importància,
-aquells espais perduts:racons, cantonades...- per tal de
poder-los rescatar a través d'una tel.la especial,
semitransparent. 
Aquí Mohamed Fariji (Casablanca), amb la instal.lació
Banderetes vol fer-nos reflexionar sobre els temes del viatge,
les fronteres, la força dels símbols, la comunicació
a través dels símbols, les limitacions d'aquesta
comunicació, les limitacions o/i la força d'
aquestes banderes en tant que símbols d'un país.
No hi són totes les banderes, era impossible. Qui determina
quines són les oficials? On es guarden les altres?
Es perden? S'amaguen? Existeixen?
- Més avall, a una altra plaça, la de Rius
i Taulet, al bar MÍRIA és on Lamine M'Chaouri
(Argèlia) ens presenta fragments pictòrics com
si fossin captats a través de la càmara fotogràfica.
En ells, el material usat (arena del desert) i la imatge representada
configuren una perfecta harmonia entre la matèria i
la forma.
- A la mateixa plaça, ens dirigim a THE BAGEL SHOP:
Guillermina Lombardo (Argentina) adapta la seva obra a l'espai
escollit, fins al punt que els fragments de cossos que hi
instal.la surten de la paret, com un relleu, com si s'alliberessin,
superant uns límits ... La idea de la força
de la vida, la necessitat de reinvindicar l'existència,
en totes les seves facetes, viure, però abans, sobreviure.
- Pugem i ens dirigim al carrer Astúries, al 2MIL3
en el que hi ha l'obra de Mohamed Faila (Marroc), on ha instal.lat
les seves pintures dibuixant un semicercle, de manera que
li donen encara més força i dinamisme, com si
d'una sola obra es tractés.
 -
Al davant, al bar LA MUSARANYA hi ha l'obra de Marcelo Aurelio
(Argentina): a partir de restes de cadires crea les seves
obres fruit d'una necessitat de manifestar amb tota la seva
força (a través dels materials emprats -colors,
formes...-) el crit que clama per un món més
just, un món on s'hi pugui viure, amb esperança
de futur... el referent és el 19 de desembre de 2002,
a Argentina, amb tot un país mobilitzat pel seu rebuig
a un sistema polític injust.
-Anem cap a l´últim destí on hi ha les
instal.lacions de tres dels artistes de "Divers"
(LLUÏSOS DE GRÀCIA):
Judith Sala (Barcelona) trasllada la natura a un entorn urbà,
és a dir, la descentralitza, convertint-la així
en artificial, axifiant-la construint limitacions fins a presenciar
realment l'absència de la seva essència, la
seva "desnaturalització".
Això ho aconsegueix construint un mur de maons en forma
de recinte tancat dins del qual hi diposita un element natural,
la terra.
Rosa García (Mallorca) vol acotar un espai al que habitualment
no li donem importància, aquells espais perduts -racons,
cantonades...- per tal de, a través d'una tel.la -parlatana-
poder-los rescatar.
Mohamed Fariji (Casablanca): amb la instal.lació Banderetes
vol fer reflexionar l'espectador sobre els temes del viatge,
les fronteres, la força dels símbols, la comunicació
a través dels símbols, les limitacions d'aquesta
comunicació, les limitacions o/i la força d'aquestes
banderes en tant que símbols d'un país. No hi
són totes les banderes, era impossible. Qui determina
quines són les oficials? On es guarden les altres?
Es perden? S'amaguen? Existeixen?
Text cartell:
Tres aspectes s'entrellacen per tal de conformar una xarxa
de temes d'actualitat, que ens preocupen i sobre els quals
volem reflexionar i fer incidir la nostra proposta: l'art
contemporani, la immigració i el barri de Gràcia.
Aquestes diferents temàtiques tenen el seu punt de
trobada en els conceptes de multiculturalitat i diversitat.
Pensem que un dels llenguatges que depassen les diferències
(sempre positives, i no sempre fàcilment enteses) és
el de l'art plàstic, l'actual, és clar, atès
que parlem del món d'avui i de la constitució
multicultural de la nostra societat. Diversitat que és
constatable en una ciutat cosmopolita com Barcelona, i potser
en menor grau, però no pas inexistent, també
en un dels barris amb més tradició, el de Gràcia.
Amb aquesta "Mostra", des de "Divers (espai
de mediació i creació artística)"
volem incidir de ple en la multiculturalitat, i no deixar
tampoc d'insistir en el fet que aquest fenomen és enriquidor
per a tots, és una experiència que hem d'aprofitar
des d'una posició oberta, creativa i crítica.
La nostra intenció és simple: donar a conèixer
les propostes d'artistes de llocs molt diferents del món,
que malgrat, coincideixen en més aspectes que no pas
difereixen: la necessitat d'expressar-se i de poder aproximar-se
a l'altre a través de l'art, un llenguatge universal.
Els espais dels bars que participen en aquesta "Mostra"
acolliran durant uns dies les múltiples propostes dels
artistes, i esperem que a través d'elles les distàncies
entre el que és diferent s'escurci i que es faci realitat
aquella trobada enriquidora a la qual abans fèiem referència.
Us convidem a iniciar un recorregut que esperem que no sigui
massa fatigant ni dificultós; us donem com a guia un
plànol, i si ho accepteu, un consell: només
cal mirar amb els ulls oberts. |
|
