Transcripció del diàleg portat a terme después del visionat de la pel·lícula “BASQUIAT” el 03 de desembre de 2006 a l’ESPAI DIVERS.

Ens trobem: Cristina Subirats, Neus Bruguera, Salah Mom, Glòria Arbonés, Félix de castro, Mohamed Fariji i Marcelo Aurelio.

Fèlix: recordeu que els temes de partida eren tres: la necessitat de crítica social del artísta, què fa que alguns passin a la historia, i si es imprescindible tenir un procés
d’investigació artístic. Crec que els tres temes poden veure’s a Basquiat.

Marcelo: una de les cosas que me llamaron la atención de Basquiat en la película es que es muy intuitivo trabajando.

Cristina: és que per la seva curta vida no va tenir gaire temps pel procès.

Fèlix: i fins i tot així ha pasat a la història de l’art.

Glòria: jo voldria saber si en un cas així es passa a la història per la qualitat del artísta o per les circumstàncies del mercat de l’art.

Mohamed: L’època (anys 70-80) és un moment on domina el mercat en el art, perquè es converteix en una capital pels rics.

Cristina: jo crec que la seva obra és nova en aquest context.

Marcelo: pero este tipo de obras son un resultado social. Hablamos de poderes ya sean económicos o artísticos. Es la época de los dos grandes focos artísticos: Paris y Nueva York. El establisment, el poder económico del momento, “levanta” a algunos artistas y a otros no. Pero hay obras que transcienden sus contextos, quizás esas sean les obras de arte.

Glòria: Yo no se si es un crítico con su sociedad porque, a partir del film, no he podido entender lo que escribía en las paredes.

Cristina: En una entrevista parla d’un quadre on explica que ha pintat puces i que de puces n’hi ha moltes pel món. Aquí podríem veure certa crítica. Però el que jo veig és que ell es deixa molt portar pels marchants.

Marcelo: Yo creo que es un artista marginal que el mercado aprovechó, que fue acogido porque en aquel momento eso “vendía”. Es un producto de una situación concreta de compra-venta. No sé realmente si hacía crítica social.

Félix: Es considerat crític en tant feia grafitis o era rapero; és a dir, manifestacions que en els seus inicis tenia alguna cosa de rebeldia social.

Marcelo: pero él se deja llevar por la ola del éxito.

Mohamed: En esa época se desplaza el mercado del arte de Paris a Nueva York. Aparece el artista que sale de la calle y, con él, la nostalgia del artista bohemio, fuera del sistema.

Salah: Comparada la cultura norteamericana con la europea, vemos que la primera es más pragmática, y que en Europa hay artistas que van más en contra de la corriente establecida.

Neus: el que jo veig en el film és que el tema del mercat de l’art és molt protagonista i no sé si és l’únic context de Basquiat.

Fèlix: independentment d’aquest context, tornem a la questió del compromís social.

Cristina: Jo crec que no necessàriament s’ha de ser compromés socialmet per ser artísta. S’ha de ser compromés, però es pot ser amb altres coses. Per exemple, pot haver un compromís científic.

Mohamed: Jo crec que depent del moment.

Glòria: Jo crec que un artista ha de ser capaç d’expresar el que sent, el que pensa.

Mohamed: la cuestión del mercado es nueva del siglo XX. Antes no había mercado del arte.

Salah: Pero siempre ha sido una cuestión elitista. Y eso hacía que los artistas se casaran con el poder.

Neus: d’alguna forma si no lligues amb el poder econòmic, no surts.

Cristina: Jo crec que ara la cuestió de ser reconegut o no, no passa tant per la cuestió econòmica. Hi ha altres formes d’invertir pels capitalistas. Potser ara passa més a nivell polític.

Salah: Marcelo hablaba de que es importante tener en cuenta la coyuntura económica y política. Yo creo que el arte no tiene por qué ser comprometido. Tiene que ver con el disfrute del artista. Basquiat se lo pasa bomba y comunica con placer.

Mohamed: Normalmente el trabajo del artista acaba aquí.

Cristina: Això és veritat, però també passa en altres camps.

Marcelo: pero Andy Warhol se lo passaba bien haciendo mear a otros en sus lienzos.

Cristina: Warhol lo que hace es más estudiado, no se le ve tanto el placer en hacerlo. No es que sea racional sino que es interesado, hace cosas que sabe que va a vender.

Félix: Esteu posant l’accent en el plaer que dona crear, però també és pateeix molt en els processos creatius, no? El mateix Basquiat és un exemple.

Neus: Però ell pateix a la seva vida en general. Cal diferenciar el patiment del fet d’estar viu del patiment de la creació.

Salah: la creación comporta soledad, la soledad del artista ante la obra. El artista lleva l’experiencia del riesgo al máximo, al límite.

Félix: Crec que l’artista està sol amb la responsabilitat de treure això que vol comunicar. I ho volia relacionar amb un altre aspecte molt present a la pel•lícula: la necessitat de la droga. La majoria d’artistes que conec es droguen d’alguna forma.

Salah: la droga quizás es importante para ciertos artistas, porque sin ella no pueden hacer lo que hacen.

Neus: en relació a la soledad, potser no cal diferenciar tan l’artista dels altres éssers humans.

Cristina: El que està clar és que cada cop és més ampli el concepte d’artista perquè hi ha moltes professions creatives.

Marcelo: per exemple, en el fútbol Maradona és un artista.

Mohamed: Maradona no és un artista. Es un genio del futbol, pero no es un artista. Un artista es una persona que es consciente de que hace una obra para transmitir un mensaje al otro, ideas, sensibilidades…

Marcelo: Maradona sabía lo que hacía cuando marcaba un gol, tenía visión de lo que sucede en cada centrímetro de la cancha, su lienzo, su espacio creativo e incluso sabía dónde estában localizadas las cámaras para para seguir anotando y multiplicarse en un grito masivo de felicidad, resistencia, odio o bronca. Entonces podemos hablar de la capacidad de comunicar, de esa diferencia en la capacidad de comunicar, en la intención.

Momo: Hay artistas que saben transmitir algo que sigue vivo y actual después del tiempo. No tenemos suficiente distancia para hablar de autores actuales de videoarte, por ejemplo, por eso continuamos hablando de Van Gogh o Basquiat.

Glòria: Per ser un artista cal ser conegut? Un artista que pinta al bosc, és artista?

Marcelo: si hablamos de qué es un artista, para mi es aquel que hace algo que trasciende, que puede modificar cosas, que puede reflejar en un hecho, una idea, situaciones que pasan desapercibidas para los demás. Es el que ayuda a ver. Por ejemplo lo que hizo Mohamed en el FAD con la copa para mi muestra como él es un artista.

Glòria: és evident que és complicat dir què és un artista, hauríem de juntar moltes coses dites.

Mohamed: estamos en un momento en el que el arte es más concepto que materia.

Félix: pero si no existeix una obra, una concreció, si només hi ha idees, llavors un filòsof pot ser un artista.

Cristina: és que per mi els filòsofs poden ser artistas.

Félix: jo crec que no, perquè el filòsof treballa amb el discurs.

(Hi ha moltes intervencions alhora. Algunes de les coses que es dicen són: una condició per ser artista és ser conscient de que es fa alguna cosa que te a veure amb l’art. Ara bé, parlar d’art és una cosa molt gran i indefinible. Tot pot ser art, però no tot és art de qualitat. Però és necessari tenir certs criteris, ni que siguin amplis, perquè existeixi en si mateix l’art diferent d’altres manifestacions humanes.)

Salah: Par mi es arte todo aquello que requiere una imaginación distinta a lo común.

Mohamed: tiene que haber obres que salgan de lo ordinario.

Marcelo: ni siquiera consiste en realizar algo material, puedes tener la idea i que otros la realicen.

Cristina: potser és un mateix qui considera que una cosa és art si li diu alguna cosa. Pot ser, fins i tot, una cosa natural, de la naturalesa. Tot i això l’artista busca el compartir amb els altres.

Acabem amb aquestes dues idees al cap:

L’art té a veure amb la imaginació innovadora i amb el desig de compartir.